Blog
Fàtima Tortosa

Fàtima Tortosa

Por al dentista: Odontofobia. Com superar-ho.

Sí, hi ha la fòbia al dentista que consisteix en una por irracional i persistent a anar a el dentista. Ocurreix quan una persona necessita anar a l'dentista però la seva por li ho impedeix, i per molt malestar i dolor que tinga segueix sense anar al dentista per la por excessiva que li ocasiona. Moltes persones al llegir-me estareu pensant: "Això em passa a mi, i què faig?" Primer que no s'estinga el pànic, és una cosa molt habitual, s'estima que un 15% de la població pateix de Odontofobia. I com tota fòbia es pot buscar formes d'intervenció terapèutica per baixar la seva intensitat.

Cal diferenciar que no és el mateix patir ansietat quan ens toca anar a el dentista que quan patim Odontofobia. L'ansietat és una resposta més racional i es dóna dies abans d'acudir a l'dentista, la por no és desbordant, sinó que ho podem controlar. És una ansietat normal i adaptativa que ens dóna l'avís que estarem en "perill" i s'activa perquè puguem eixir de la situació. Normal, no? La nostra ment ens fa pensar que anar a el dentista és sofriment, ens va a fer mal, és una situació d'incertesa i certa indefensió de no poder-nos defensar davant l'amenaça.

 

Divendres, 09 Octubre 2020 17:08

La salud mental, ¿Quan acudir a un psicòlg/a?

La salut mental a Espanya

Comencem amb unes dades de L'Enquesta Nacional de Salut d'Espanya (ENSE), Espanya 2017. A Espanya 1/10 persones adultes i 1/100 nens/es tenen un problema de salut mental; les dones gairebé el doble que els homes, i les nenes més que els nens (no és casualitat en una societat en la es vulneren més els drets de les dones); 1/10 persones pren benzodiazepines i 1/20 antidepressius; 1/20 va consultar un servei de salut mental en l'últim any; 1/100 persones no va poder accedir a l'atenció mèdica de salut mental per motius econòmics; un 5,4% de la població refereix haver acudit a l'psicòleg, psicoterapeuta o psiquiatre en els últims 12 mesos, 6,1% de les dones i 4,6% dels homes.

L'Organització Mundial de la Salut estima que 1 de cada 4 persones tindrà problemes de salut mental al llarg de la seva vida.

El servei públic de salut espanyol només disposa de 6 especialistes per cada 100.000 habitants, molt per sota de la mitjana europea, (quan la mitjana europea està en 18, que és el que es recomana) el que crea llargues llistes d'espera que, juntament a l'estigma que segueixen implicant els trastorns mentals, influeix en què molts pacients no rebin el tractament adequat en el moment idoni. La problemàtica de la manca d'una salut mental provoca que deu persones es treuen la vida diàriament, convertint-se en la primera causa externa de mort al nostre país.

Acudir a professionals de la salut mental no és sinònim a estar boig/boixa, és sinònim de salut mental. Quan acudiu a teràpia el primer que soleu preguntar és, això que em passa és normal? ¿M'estic tornant boja/boix?

Dimarts, 06 Octubre 2020 21:56

PARA I DISFRUTA

PARA I DISFRUTA

Tenia moltes ganes de poder escriure una nova entrada de bloc i estava entre diversos temes i no em decidia per quin escriure. Pensava en parlar de ruptura en les relacions de parella, o parlar d'estrès laboral, de les autoexigències, o de com les emocions van fluctuant al llarg del dia, i quant més pensava en quin tema triar, més ansietat em generava i més em anava bloquejant.

A mesura que prenia consciència de l'procés en el qual em trobava a la vora de bloquejar-mentalment, he decidit poder compartir això amb vosaltres i vosaltres. M'he parat a deixar-me sentir, saber quines sensacions corporals tenia i realment prendre consciència de quin era la meva necessitat i desig. I he contactat en què el que em venia de gust era poder compartir amb vosaltres unes paraules que vos pogueren alliberar una mica de patiment que pugueu estar sentint.

Dijous, 04 Juny 2020 17:19

Còm viure sense patiment

Què et fa patir?

La no acceptació, enfocar-nos en el dolorós, en les limitacions i impossibilitats. Això és el patiment. Quan apareix un dolor i fem d'ell un món construïm el patiment. Una ruptura de parella i ens fa mal fins a l'ànima, una lesió que ens impedeixi fer l'esport que veníem practicant i ens fa mal fins a nivells "depressius". Però no cal anar-nos a "grans catàstrofes" per sentir sofriment i / o dolor.

Primer vull que prenguem consciència què no tots els sofriments són iguals, ni tenen la mateixa intensitat ni estan fets de el mateix dolor, tot és relatiu, depèn de per a qui i en quin moment el sofriment té més o menys intensitat.

Tanqueu els ulls i penseu durant un parell de minuts què és l'últim que vos ha fet patir i/o vos ha creat malestar ... Una discussió? Una ruptura? Un conflicte familiar? Desitjos que no es poden complir? Una multa? Sensació d'injustícia? Uns quilos més post confinament? Una cridada que esperàveu i no vos han fet? Una oferta de treball per a la qual no us han escollit? Auto-jutjar-te? Culpar-te? ... - Pensa, quin és el fet que t'ha fet patir?

Dilluns, 16 Desembre 2019 19:38

Què és una addicció i com superar-la

Quan tenim una addicció ...

Es considera addicció a una malaltia crònica i recurrent de el cervell que es caracteritza per una recerca patològica de la recompensa i / o alleujament a través d'l'ús d'una substància o altres conductes.

Quan parlem d'addiccions el primer que ens ve al cap és l'addicció a les drogues (tabac, alcohol, cocaïna, heroïna, haixix ...) però pot existir una addicció que no sigui a una substància, sinó «simplement» conductes que generen una recompensa positiva quan es satisfà la necessitat impulsiva a l'acció: sexe, joc, noves tecnologies, compres, treball, relacions de interpersonals ...

Com es genera una addicció?

A nivell psicobiològic, quan hi ha un estat emocional positiu a conseqüència d'una acció / consum les neurones de l'nucli accumbens reben la dopamina, mentre l'amígdala avalua la recompensa prevista.

Volgudes Mías i Anas.....

(o noestimada societat....o volguda asocietat)

Son molts anys els que anem de la ma...quant més m'acoste a vosaltres, més m'allunye de mi mateixa. No tinc res en contra de vosaltres, ni vullc fer d'aquest text un moralisme. En principi, l'unica forma d'estar en pau amb mi mateixa i amb el meu cos es ser Ana. Aparentment, em resulta més fàcil. Com per art de magia, si deixe de menjar, el meu cos té una silueta tal i com m'exigix la societat, o com m'exigixc jo mateixa. Camine pel carrer i me sent molt bé, em puc veure en els espills, puc entrar a Zara i no barallar-me en les talles dels pantalons, pero ho passe fatal de fam. Es veure eixes empanadilles, eixos donuts, eixes cookies, eixos batuts, els gelats...trac tota la força i tota la valentia que hi ha en mi, i vos assegure que no es poca, per a evitar menjar. Gaste les mil i una técniques, el xiclet, el caramel, obviament tot sense sucre....i, com molt, em menje una poma.

Mia no puc ser-ho, no sóc tan forta ni tan valenta com vosaltres. Em dona ansietat soles experimentar les arcades. Sé que a vosaltres al principi tambe vos passava i, ara, ho feu en molta facilitat! Fins en la ducha sense ningun esforç!! Jo no he sigut capaç a deprendre a fer-ho així, i una llàstima perquè podria menjar molt més del que menje. 

El diari de una ruptura 

Quan ve una ruptura emocional a la nostra vida podem sentir que s'acaba el món, que mai més tornarem a ser feliços, que no ens va a desitjar ja ningú més. Amb la ruptura ve una sèrie de símptomes com una autoestima més baixa, pensaments negatius recurrents, emocions de dolor i sofriment que les sentim en cada poro de la nostra pell i en cada minúscul múscul del nostre cos. Sembla que totes les pèrdues que hem viscut en la nostra vida vinguin de cop i sobte, totes a la vegada. Recordem cada vegada que ens han abandonat i cada mort que hem tingut en el nostre entorn.

Sentim que ningú ens entén, no volem aixecar-nos del llit, el dia a dia costa molt més, tot ens recorda a la persona estimada, el sentiment d'abandonament ens pesa, ens aïllem, i per protegir-nos ens amaguem del mundanal soroll social entre qualsevol llit, qualsevol sofà ... de vegades fins i tot entre les cames de qualsevol desconegut/a, qualsevol copa whisky i per què no ... qualsevol calada d'alguna cosa que ens faci morir lentament.

De vegades apareix un abisme de llum per la finestra, ens fem ressò de la llum, trèiem una mica el cap, però el pes de la vida es posa a les nostres esquenes un dia més. Intentem dormir, com tots els dies que portem de dol, però és la tasca més difícil que podem fer. El nostre cap no para ...què hem fet malament? Per què a mi? Tindria que tal dia haver anat amb ell / a? Hauria tal dia haver-li escrit més missatges o menys missatges?

Aprofite que demà és el dia 25, Dia Internacional contra la violència de gènere, per a crear una mica de consciència sobre la violència de gènere en persones amb discapacitat / diversitat funcional.

Si ja de per si les dones patim diferents atacs, abusos, discriminacions i vivim en una situació de vulnerabilitat, imagineu si a més a més tinguéssiu algun tipus de discapacitat / diversitat funcional. Imagineu si a més aquesta dona afectada per la violència de gènere té discapacitat visual lleu o severa i no pot veure la persona que abusa d'ella, o que és una dona amb una gravetat auditiva o de la parla i no pot escoltar el que li diuen, ni pot parlar ni cridar per demanar ajuda. Les dones que pateixen algun tipus de discapacitat encara són molt més vulnerables que les dones que no pateixen cap tipus de diversitat funcional. No només pateixen la violència de gènere per les persones del seu entorn familiar, sinó també per l'entorn institucional.

Abans de seguir endavant hem de fer un incís per ajustar-nos a la realitat i solidaritzar-nos amb els homes afectats per discapacitats que també són víctimes de maltractaments, encara que segurament no tants com nosaltres, sobretot en el terreny dels abusos sexuals en no ser dones , però que pateixen la discriminació que els seus casos de maltractaments físics i psicològics -que segurament pateixen en un grau aproximat al nostre- no siguen tan denunciats ni publicitats, cosa que resulta evident després de fer cerques d'informació sobre el tema a Internet i haver trobat escasses referències de maltractaments cap a persones amb discapacitat del sexe masculí.

Divendres al matí ens vam despertar amb la notícia d'una jove desapareguda des de dimecres, a la província de València. Una altra desaparició més, no és la primera ni tampoc serà l'última. Fa un mes el coordinador de la fundació "SOS desapareguts", donava a conèixer xifres bastant esgarrifoses, 1600 casos de desaparicions en el que portàvem d'any. Unes 6 desaparicions cada dia a Espanya.

Em toca la desaparició de Vanessa Ferrer de 15 anys d'edat, una noia de "la meua terreta". Les  meues amigues i amics propers/es a la localitat de Xella es fan ressò d'aquesta desaparició i les xarxes socials s'omplen de titulars i fotos de la jove. La gent està commoguda. Tots els dispositius estàn en marxa buscant a la jove al seu poble i en tots els voltants. Cada pista és decisiva per saber que és el que li ha pogut ocórrer a Vanessa. Des de dimecres a la nit que havia anat amb uns amics al cinema a una localitat propera, ja no se sabia res d'ella. Aquesta nit ja no va dormir a casa.  La mare el dijous a la tarda va denunciar la seva desaparició.

Dimecres, 21 Setembre 2016 22:52

Relacions de parella

Divendres per la vesprada, ens reunim tres amigues, cadascuna amb uns problemes en les seves relacions de parella. Tres relacions diferents, una amiga amb una relació oberta, una altra amiga una relació formalitzada entre la seva parella i els seus respectius entorns, i una altra parella encara en procés de construcció i destrucció.

Aquesta setmana havia tingut en teràpia dos relacions de parella, les dos amb un eix en comú: retrets i disgustos continus. També un xic adolescent que presentava símptomes d'ansietat perquè no podia separar-se de la seva parella ni un segon, amb molta por a l'abandonament i molta inseguretat. I una altra adolescent que deixava de arreglar-se, de maquillar-se i de sortir amb les amigues perquè la seua parella no la deixava fer aquestes coses.

Amb tot això vaig pensar que seria important escriure aquesta entrada al meu blog. Em sorprèn molt trobar-me joves amb problemes seriosos en les seves relacions de parella.

La primera qüestió que ve a la meva ment és què estem fent com a societat perquè els nostres joves tinguen ja problemes greus en les relacions de parella? Què els inculquem sobre què són les relacions de parella i com han de ser? A poc a poc anem a endinsar-mos i veure de què estem parlant.

Dilluns, 22 Febrer 2016 21:44

La mandra (procrastinació)

Tots se'm trobat en moments de gran mandra, en els que fer qualsevol esforç ens pareixia impossible, quan se'm proposat fer cap cosa, quan em volgut arribar a algun lloc quan se'm ficat a fer algun treball, a estudiar per a un examen, a anar al gimnàs... Sentim que una força superior a nosaltres ens podia. Ens proposem fer una determinada activitat i al final tirem la tovalla moltes vegades sense ficar-se ni a fer-la.

Aquest fenomen l'hem anomenat sempre com a mandra. La mandra és la negligència, astènia, tedi o descuit en realitzar activitats. En psicologia aquest fenomen és conegut com «procrastinar»: deixar per a després o per a demà allò que podem fer ara.

Què ens passa quan ens entra mandra?

És la sensació que ens ve quan ens sentim més cansats del normal, més fastiguejats i allò que tenim que fer ens resulta insuportable i etern. Símptomes de desgana, de sentir-se desgraciats, cansament, esgotament, soledat...i poc a poc anem aïllant-se. El cos ens pesa, la ment no ens funciona i la creativitat està bloquejada.

Es sentim mal amb nosaltres mateixa, intentem buscar explicacions per al nostre cansament però no trobem cap justificació que prenga forma....i cada vegada aquestos símptomes van a més i es poden confondre en els símptomes que es donen en una depressió.

Divendres, 01 Gener 2016 17:57

Síndrome de Peter Pan

Per començar el any, escric aquest article per a parlar de la importància de créixer i d’avançar en la vida. Pensant sobre el canvis, pensant sobre les novetats, en com sostenir les pors, com sostenir les incerteses, m’ha vingut al cap parlar del Síndrome de Peter Pan.

Síndrome de Peter Pan

Aquest terme va ser utilitzat per el psicòleg Dan Kiley, per a descriure certs aspectes comuns a persones que no volen deixar de ser xiquets, o persones que no poden deixar de ser fills per a convertir-se en pares. És aplicat a pacients del sexe masculí, que presenten una personalitat narcisista e immadura. Mentre la persona creix, la seua percepció interna del jo, roman intacta.

Dijous, 24 Setembre 2015 09:40

Un dia perfecte

Sinopsi

Un grup de cooperants tracta de treure un cadàver d'un pou d'una zona de conflicte a Kosovo, on algú l'ha tirat per contaminar l'aigua i deixar sense proveïment a les poblacions properes que es servien d'ell. Però aquesta tasca tan simple es converteix en una missió gairebé impossible en la qual el veritable enemic sembla la irracionalitat. Els cooperants no es donen per vençuts i recorren el delirant paisatge bèl·lic tractant de resoldre la situació com ratolins atrapats en un laberint.

Dimarts, 07 Juliol 2015 18:43

L'ansietat

L'ansietat no és una malaltia psicològica. És un conjunt de símptomes que se'ns fan incontrolables. És una experiència vinculada al nostre contacte amb el nostre entorn.

Símptomes de l'ansietat

Els símptomes de l'ansietat solen ser: taquicàrdia, sensació de falta d'aire, sudoració, pensaments negatius, por a morir. Aquests símptomes solen donar-se davant situacions que sentim que ens superen, en les quals no sabem que és el que ens passa i l'ambigüitat i la incertesa creixen dins de nosaltres i perdem el control. Però quant més intentem mantenir el control sobre aquests símptomes, ells encara es fan més i més grans, i encara se'ns fa tot més incontrolable.

Diumenge, 14 Juny 2015 14:52

Absència d'aferrament

No vull que les teues necessitats s'apoderen de les meues, pots alimentar-te de mi però jo he de brillar en el meu propi camí. Pots agafar-me la llum, la lluentor, totes les sensacions que els meus sentits desprenen, però no em carregues, no em poses una motxilla, no sigues la meua motxilla.

Anem a fer camins paral·lels en un no-temps inexistent però no et puges al meu, doncs no el compartisc.

No vull danys col·laterals, vull tota la llibertat que les nostres ales puguen acollir...i les meues ales que són molt grans, no me les trepitges, sinó em dolen, m'amarguen i m'enfonsen.

Diumenge, 07 Juny 2015 12:00

Estimada Por

Fins ara no he sabut acostar-me a tu, però tu bé has sabut cercar-me sempre, m'he sentit molt acompanyada per tu però també has fet que sentir-me molt sola. He après amb tu a aïllar-me en molts moments en contra de la meua voluntat. No et guarde rancor encara que en molts moments el he sentit.

No sabia el que era viure sense tu, però ara ja m'he cansat. I com pots veure he dit “sabia” perquè ara ja sé viure sense tu. De fet, aquesta és la meua carta de comiat. Me'n recordaré de tu en molts moments, però ho superaré. Perquè viure sense por és l'experiència més bonica que vaig a viure.

Divendres, 20 Març 2015 11:33

La felicitat

Està clar per a tots, que estem vivint una època socio-econòmica limitada i desequilibrada. Des de fa anys cap a ací les nostres preocupacions per a tirar en davant en la vida, han augmentat. Pareix que em deixat de viure i em passat a sobreviure. L'entorn en el que a dia d'avui ens trobem, és difícil. Vivim amb més estrès, amb més angoixa, amb més preocupacions i això fa que comencem a patir i aquest patiment ve reflectit en una serie de símptomes com desequilibris en la son (insomni i malsons) i desequilibris en les nostres relacions en els demés. La nostra soledat comença a ser major, tenim menys persones que ens sostinguen i tot açò junt a una societat individualista, fa que s'oblidem del que és divertir-se, viure amb alegria, amb entusiasme, en bona energia, al cap i a la fi, oblidem ser feliços.

Divendres, 13 Febrer 2015 21:05

Els canvis

Molts pacients acudeixen a teràpia quan en la seua vida estan visquen un moment de canvi.

Els canvis són el procés que es produeix quan canviem d'etapa de la nostra vida. Són un abans i un després, es tanquen unes portes per a que es puguen obrir altres. Hi han canvis que són vitals per els quals tots passem: canvis en la etapa escolar, canvis en la etapa adulta, passem per diferents treballs, canvis en la vida familiar, passem de ser fill/es a pares/mares..i si tot va bé i flueix molts d'aquestos canvis els superem sense adonar-se...

Quan els canvis no es viuen de forma natural i fluida es quan apareixen els conflictes amb nosaltres mateixa i/o amb el entorn, i ací en aquest moment és quan moltes persones decideixen acudir a teràpia.

Divendres, 13 Febrer 2015 18:42

Avís legal

Objecte

Fàtima Tortosa (d'ara endavant "prestador"), responsable del lloc web, posa a la disposició dels usuaris el present document amb el qual pretén donar compliment a les obligacions disposades en la Llei 34/2002, de Serveis de la Societat de la Informació i del Comerç Electrònic (LSSI-CE), així com informar a tots els usuaris del lloc web respecte a quins són les condicions d'ús del lloc web.

Tota persona que accedisca a aquest lloc web assumeix el paper d'usuari, comprometent-se a l'observança i compliment rigorós de les disposicions ací disposades, així com a qualssevol una altra disposició legal que fóra aplicable.

El prestador es reserva el dret a modificar qualsevol tipus d'informació que poguera aparèixer en el lloc web, sense que existisca obligació de preavisar o posar en coneixement dels usuaris aquestes obligacions, entenent-se com a suficient amb la publicació en el lloc web del prestador.
Responsabilitat

El prestador s'eximeix de qualsevol tipus de responsabilitat derivada de la informació publicada en el seu lloc web, sempre que aquesta informació haja sigut manipulada o introduïda per un tercer alié al mateix.

El lloc web del prestador pot utilitzar cookies (petits arxius d'informació que el servidor envia a l'ordinador de qui accedeix a la pàgina) per a dur a terme determinades funcions que són considerades imprescindibles per al correcte funcionament i visualització del lloc. Les cookies utilitzades en el lloc web tenen, en tot cas, caràcter temporal amb l'única finalitat de fer més eficaç la seua transmissió ulterior i desapareixen en acabar la sessió de l'usuari. En cap cas s'utilitzaran les cookies per a arreplegar informació de caràcter personal.

Des del lloc web del client és possible que es redirigisca a continguts de tercers llocs web. Atès que el prestador no pot controlar sempre els continguts introduïts pels tercers en els seus llocs web, aquest no assumeix cap tipus de responsabilitat respecte a aquests continguts. En tot cas, el prestador manifesta que procedirà a la retirada immediata de qualsevol contingut que poguera contravenir la legislació nacional o internacional, la moral o l'ordre públic, procedint a la retirada immediata de la redirecció a aquest lloc web, posant en coneixement de les autoritats competents el contingut en qüestió.

El prestador no es fa responsable de la informació i continguts emmagatzemats, a títol enunciatiu però no limitatiu, en fòrums, xat´s, generadors de blogs, comentaris, xarxes socials o qualssevol un altre mitjà que permeta a tercers publicar continguts de forma independent en la pàgina web del prestador. No obstant açò i en compliment del que es disposa en l'art. 11 i 16 de la LSSI-CE, el prestador es posa a la disposició de tots els usuaris, autoritats i forces de seguretat, i col·laborant de forma activa en la retirada o si escau bloqueig de tots aquells continguts que pogueren afectar o contravenir la legislació nacional, o internacional, drets de tercers o la moral i l'ordre públic. En cas que l'usuari considere que existeix en el lloc web algun contingut que poguera ser susceptible d'aquesta classificació, es prega el notifique de forma immediata a l'administrador del lloc web.

Aquest lloc web ha sigut revisat i provat perquè funcione correctament. En principi, pot garantir-se el correcte funcionament els 365 dies de l'any, 24 hores al dia. No obstant açò, el prestador no descarta la possibilitat que existisquen certs errors de programació, o que esdevinguen causes de força major, catàstrofes naturals, vagues, o circumstàncies semblants que facen impossible l'accés a la pàgina web.

Protecció de dades personals

El prestador es troba profundament compromès amb el compliment de la normativa espanyola de protecció de dades de caràcter personal, i garanteix el compliment íntegre de les obligacions disposades, així com la implementació de les mesures de seguretat disposades en l'art. 9 de la Llei 15/1999, de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD) i en el Reglament de Desenvolupament de la LOPD.

El prestador posa a la disposició dels usuaris la Política de Privadesa de l'entitat informant als usuaris respecte als següents aspectes:

  • Dades del Responsable del tractament.
  • Dades tractades.
  • Fitxer en el qual s'emmagatzemen.
  • Finalitat del tractament.
  • Obligatorietat o no de facilitar-los, així com les conseqüències en cas de no facilitar-los.
  • Sobre els drets que assisteixen a tot usuari i el procediment per a exercitar-los.

Propietat Intel·lectual i industrial

El lloc web, incloent a títol enunciatiu però no limitatiu la seua programació, edició, compilació i altres elements necessaris per al seu funcionament, els dissenys, logotips, text i/o gràfics són propietat del prestador o si escau disposa de llicència o autorització expressa per part dels autors. Tot els continguts del lloc web es troben degudament protegits per la normativa de propietat intel·lectual i industrial, així com inscrits en els registres públics corresponents.

Independentment de la finalitat per a la qual anaren destinats, la reproducció total o parcial, ús, explotació, distribució i comercialització, requereix en tot cas de l'autorització escrita prèvia per part del prestador. Qualsevol ús no autoritzat prèviament per part del prestador serà considerat un incompliment greu dels drets de propietat intel·lectual o industrial de l'autor.

Els dissenys, logotips, text i/o gràfics aliens al prestador i que pogueren aparèixer en el lloc web, pertanyen als seus respectius propietaris, sent ells mateixos responsables de qualsevol possible controvèrsia que poguera suscitar-se respecte als mateixos. En tot cas, el prestador compta amb l'autorització expressa i prèvia per part dels mateixos.
El prestador reconeix a favor dels seus titulars els corresponents drets de propietat industrial i intel·lectual, no implicant el seu sol esment o aparició en el lloc web l'existència de drets o responsabilitat alguna del prestador sobre els mateixos, com tampoc respatler, patrocini o recomanació per part del mateix.

Per a realitzar qualsevol tipus d'observació respecte a possibles incompliments dels drets de propietat intel·lectual o industrial, així com sobre qualsevol dels continguts del lloc web, pot fer-ho a través del següent correu electrònic:

Llei Aplicable i Jurisdicció

Per a la resolució de totes les controvèrsies o qüestions relacionades amb el present lloc web o de les activitats en ell desenvolupades, serà aplicable la legislació espanyola, a la qual se sotmeten expressament les parts, sent competents per a la resolució de tots els conflictes derivats o relacionats amb el seu ús els Jutjats i Tribunals de València.

Dades oficials

Denominació Social: Fàtima Tortosa Tortosa
CIF / NIF: 48.600.492-N
Telèfon: 
e-mail:

Diumenge, 01 Febrer 2015 11:38

La Teoría del todo

Sinopsi: Pel·lícula commovedora i emocionant, dirigida per James Marsh, que ens mostra la vida de Stephen Hawwking (Eddie Redwayne).

Només començar el doctorat de física a la universitat, Eddie comença a tindre una serie de símptomes físics: les cames comencen a fallar-li això provoca que vaja caient-se per allà per on camina, les mans li tremolen, els dits li s' engarroten i no pot agafar bé les llapisseres... els metges li diagnostiquen una malaltia motoneurona degenerativa, poc a poc deixarà de poder caminar, parlar, tragar i els muscles li s'aniran atrofiant. La ment no li canviarà però al final ningú sabrà el que pensa perquè no es podrà comunicar. La esperança de vida de Eddie és de dos anys. A pesar d'això Jane no tira la toalla i vol un futur amb ell.

Pàgina 1 de 2