Blog
Divendres, 01 Gener 2016 17:57

Síndrome de Peter Pan

Escrit per

Per començar el any, escric aquest article per a parlar de la importància de créixer i d’avançar en la vida. Pensant sobre el canvis, pensant sobre les novetats, en com sostenir les pors, com sostenir les incerteses, m’ha vingut al cap parlar del Síndrome de Peter Pan.

Síndrome de Peter Pan

Aquest terme va ser utilitzat per el psicòleg Dan Kiley, per a descriure certs aspectes comuns a persones que no volen deixar de ser xiquets, o persones que no poden deixar de ser fills per a convertir-se en pares. És aplicat a pacients del sexe masculí, que presenten una personalitat narcisista e immadura. Mentre la persona creix, la seua percepció interna del jo, roman intacta.

Dimarts, 07 Juliol 2015 18:43

L'ansietat

Escrit per

L'ansietat no és una malaltia psicològica. És un conjunt de símptomes que se'ns fan incontrolables. És una experiència vinculada al nostre contacte amb el nostre entorn.

Símptomes de l'ansietat

Els símptomes de l'ansietat solen ser: taquicàrdia, sensació de falta d'aire, sudoració, pensaments negatius, por a morir. Aquests símptomes solen donar-se davant situacions que sentim que ens superen, en les quals no sabem que és el que ens passa i l'ambigüitat i la incertesa creixen dins de nosaltres i perdem el control. Però quant més intentem mantenir el control sobre aquests símptomes, ells encara es fan més i més grans, i encara se'ns fa tot més incontrolable.

Diumenge, 14 Juny 2015 14:52

Absència d'aferrament

Escrit per

No vull que les teues necessitats s'apoderen de les meues, pots alimentar-te de mi però jo he de brillar en el meu propi camí. Pots agafar-me la llum, la lluentor, totes les sensacions que els meus sentits desprenen, però no em carregues, no em poses una motxilla, no sigues la meua motxilla.

Anem a fer camins paral·lels en un no-temps inexistent però no et puges al meu, doncs no el compartisc.

No vull danys col·laterals, vull tota la llibertat que les nostres ales puguen acollir...i les meues ales que són molt grans, no me les trepitges, sinó em dolen, m'amarguen i m'enfonsen.

Diumenge, 07 Juny 2015 12:00

Estimada Por

Escrit per

Fins ara no he sabut acostar-me a tu, però tu bé has sabut cercar-me sempre, m'he sentit molt acompanyada per tu però també has fet que sentir-me molt sola. He après amb tu a aïllar-me en molts moments en contra de la meua voluntat. No et guarde rancor encara que en molts moments el he sentit.

No sabia el que era viure sense tu, però ara ja m'he cansat. I com pots veure he dit “sabia” perquè ara ja sé viure sense tu. De fet, aquesta és la meua carta de comiat. Me'n recordaré de tu en molts moments, però ho superaré. Perquè viure sense por és l'experiència més bonica que vaig a viure.

Divendres, 20 Març 2015 11:33

La felicitat

Escrit per

Està clar per a tots, que estem vivint una època socio-econòmica limitada i desequilibrada. Des de fa anys cap a ací les nostres preocupacions per a tirar en davant en la vida, han augmentat. Pareix que em deixat de viure i em passat a sobreviure. L'entorn en el que a dia d'avui ens trobem, és difícil. Vivim amb més estrès, amb més angoixa, amb més preocupacions i això fa que comencem a patir i aquest patiment ve reflectit en una serie de símptomes com desequilibris en la son (insomni i malsons) i desequilibris en les nostres relacions en els demés. La nostra soledat comença a ser major, tenim menys persones que ens sostinguen i tot açò junt a una societat individualista, fa que s'oblidem del que és divertir-se, viure amb alegria, amb entusiasme, en bona energia, al cap i a la fi, oblidem ser feliços.