Dijous, 04 Juny 2020 17:19

Còm viure sense patiment

Escrit per 
Valorar aquest article
(0 vots)

Què et fa patir?

La no acceptació, enfocar-nos en el dolorós, en les limitacions i impossibilitats. Això és el patiment. Quan apareix un dolor i fem d'ell un món construïm el patiment. Una ruptura de parella i ens fa mal fins a l'ànima, una lesió que ens impedeixi fer l'esport que veníem practicant i ens fa mal fins a nivells "depressius". Però no cal anar-nos a "grans catàstrofes" per sentir sofriment i / o dolor.

Primer vull que prenguem consciència què no tots els sofriments són iguals, ni tenen la mateixa intensitat ni estan fets de el mateix dolor, tot és relatiu, depèn de per a qui i en quin moment el sofriment té més o menys intensitat.

Tanqueu els ulls i penseu durant un parell de minuts què és l'últim que vos ha fet patir i/o vos ha creat malestar ... Una discussió? Una ruptura? Un conflicte familiar? Desitjos que no es poden complir? Una multa? Sensació d'injustícia? Uns quilos més post confinament? Una cridada que esperàveu i no vos han fet? Una oferta de treball per a la qual no us han escollit? Auto-jutjar-te? Culpar-te? ... - Pensa, quin és el fet que t'ha fet patir?


I ara que ja tenim el fet, 

Còm has creat el sofriment?

- Idees irracionals: he d’agradar a tothom, les altres persones han d'estar pendents de mi, no li importe a ningú, no és just que a mi em passi açò, no accepte el meu cos, no accepte la meva manera de ser ...


- Estar enfocades i enfocats en el passat o en el futur: per culpa que fa anys em va passar tal cosa ara estic així, per culpa de la meva família em passa això, per culpa d'aquell treball en el qual em van acomiadar ara estic així, res bo em pot passar a mi, segur que ve una desgràcia aquest any i m'impedeix sortir d'on sóc. ..


- A què li donem importància: quan enfoquem el sofriment en objectius i qüestions materials. Porte un mal dia perquè el cotxe no m’arrencava aquest matí, se m'ha trencat el telèfon, he anat a per unes sabatilles que m'agradaven i tenia els ulls posats en elles i just no quedaven de la meva talla.


- Patiment físic: tinc mal de cap i això em fa impossible fer vida "normal", com tinc un esquinç no puc sortir de casa, els genolls em fan molt de mal i estic tota l'estona al llit sense moure.


- "Deuria": quan fem les coses pensant en les necessitats i els desitjos de les altres persones i no en els nostres. He de fer el dinar per a les altres persones encara que jo no tinc ganes de menjar, m'agradaria sortir amb les amigues però he de quedar-me a casa, m'agradaria viatjar però he de quedar-me a casa cuidant a la meva família, voldria anar a cinema però he d'anar a fer la compra ... 

- Expectatives: les altres persones haurien tractar-me millor, la meva parella hauria de venir amb mi al cinema, les meves filles haurien de venir a veure’m més, la meva veïna hauria de fer menys soroll, ha estat el meu aniversari i no m'ha felicitat tota la gent que jo volia ni com jo volia, les companyes i companys de treball haurien de ser més puntuals, les meves amigues haurien de quedar més, la gent no fa un bon ús de la seva economia ...


- Idees mentals rígides: les coses no poden ser mitges tintes, han de ser o blanques o negres. O estàs amb mi o estàs sense mi, sinó puc independitzar-me totalment em quedo a casa dels meus pares amb resignació; com no puc tenir el cotxe que desitjo (ideal per a mi), no vull cap.

Si intentem sintetitzar tot, podem veure que el patiment el creem nosaltres mateixos per la interpretació que fem de les coses, per intentar tenir el control de tot, no acceptar la diferenciació de les altres persones. A diferenciació em refereix a ser tolerants amb les altres persones. Cada persona ve d'una família, amb unes experiències pròpies que l'han fet créixer, ser i nodrir d'una determinada manera, i aquesta determinada manera crea a una persona amb el seu propi sistema mental, sensorial, emocional i social.

Podem fer una metàfora amb les plantes: cada planta té una llavor, i cada llavor té el seu propi ADN. Segons on estigui aquesta planta i com es nodreixi (quantitat de llum solar, si té sol directe, si hi ha humitat, temperatura, terra, si és a l'exterior o a l'interior ...) tindrà una forma o una altra, i mai hi ha dues llavors iguals de manera que mai hi ha dues plantes iguals, per la qual cosa les reaccions i les formes mai seran iguals.
Encara que, semblin les mateixes plantes com per exemple dos àloe vera, no seran mai iguals, depèn de molts factors tindran una coloració o una altra, una mida o una altra, és a dir, seran diferents. Vos imagineu un àloe vera enfadada amb una alfàbrega perquè l'alfàbrega no és capaç de donar el gel per curar les ferides? Doncs això mateix fem en les relacions. Ens passem la vida enfadades i enfadats amb la resta de les persones perquè no ens donen el que volem que ens donin.

Repeteix la pregunta inicial, què ens fa patir? I repeteixo la resposta: la no acceptació.

Cóm podem tenir una actitud tolerant, de no patiment, d'acceptació i de pau?

Primer sent conscients que el sofriment és un constructe de la nostra pròpia psique. Està fet de com interpretem les coses, de cóm davant un fet ens sentim de seguida atacades o atacats i ens podem a defensar-nos, cóm estem sempre en una actitud de demanar a l'exterior i com ens costa donar. Cóm portem com una llibreta de despeses-kàrmica: si els altres no em donen a tal, doncs jo tampoc → aquí ens situem en una actitud infantil, no responsable, d'enveja, de culpa, i de xantatge emocional. El patiment ens el creem amb les nostres interpretacions i actituds.

Segon, estar en el moment present. Quan ens situem en la nostàlgia i idealització del passat, vol dir que no estem en l'aquí i en l'ara. En aquest moment present tens tot allò que necessites. Mira al teu voltant, tens el que necessites per a poder estar en aquest moment present en calma i sense patiment. I des del moment present és des del qual et pots relacionar. Estar en present no és estar en la ment, en el sofriment ni enfocades en el dolor o en les mancances. És estar amb el que tenim.

Tercer, actitud de gratitud. Quantes vegades vos enfadeu per el que no vos donen i quantes vegades agraïu el que si vos donen? Per què els altres tenen l'obligació de cobrir les vostres necessitats i sinó ho fan hi ha malestar, enoig ... frustració? Donar gràcies pel que ens donen quan ningú està obligat a donar-nos res, agrair els petits detalls com ara que el supermercat estigui obert i puguem tenir aliments avui, que tinguem una boca per mastegar, que puguem veure i / o escoltar, agrair cada dia de vida que tenim, cada alba i cada vespre ..

Quarta, estimar-nos i respectar-nos. Són els dos nutrients principals de la nostra existència. Per a això anem a escoltar-nos sense jutjar-nos, anem a acceptar-nos per al bo i per al dolent, anem a cuidar la nostra ment alimentant només de pensaments que ens aportin energia i bons nutrients, anem a nodrir-nos també d'emocions positives, de música, de ball, de lectures, de no fer res per estar amb nosaltres mateixes estimant-nos, practicant la relaxació, passejant, tenint vincles sans (des de la no exigència, des d’una actitud d’acceptació d’allò que ens donen sense demanar res a canvi ...)

I cinquena .. ¿quines eines i habilitats heu après per no centrar-vos en el sofriment?

"La consciència ens porta a l'acceptació, a l'absència d'ego i al no sofriment"

 

Llegir 59 vegades

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.