Dilluns, 22 Febrer 2016 21:44

La mandra (procrastinació)

Escrit per 
Valorar aquest article
(0 vots)

Tots se'm trobat en moments de gran mandra, en els que fer qualsevol esforç ens pareixia impossible, quan se'm proposat fer cap cosa, quan em volgut arribar a algun lloc quan se'm ficat a fer algun treball, a estudiar per a un examen, a anar al gimnàs... Sentim que una força superior a nosaltres ens podia. Ens proposem fer una determinada activitat i al final tirem la tovalla moltes vegades sense ficar-se ni a fer-la.

Aquest fenomen l'hem anomenat sempre com a mandra. La mandra és la negligència, astènia, tedi o descuit en realitzar activitats. En psicologia aquest fenomen és conegut com «procrastinar»: deixar per a després o per a demà allò que podem fer ara.

Què ens passa quan ens entra mandra?

És la sensació que ens ve quan ens sentim més cansats del normal, més fastiguejats i allò que tenim que fer ens resulta insuportable i etern. Símptomes de desgana, de sentir-se desgraciats, cansament, esgotament, soledat...i poc a poc anem aïllant-se. El cos ens pesa, la ment no ens funciona i la creativitat està bloquejada.

Es sentim mal amb nosaltres mateixa, intentem buscar explicacions per al nostre cansament però no trobem cap justificació que prenga forma....i cada vegada aquestos símptomes van a més i es poden confondre en els símptomes que es donen en una depressió.

 

D'on ve tota aquesta mandra?

> Hipòtesis antropològica

Els primers homes que habitaren la terra no tenien necessitat de dir «ja ho faré després o demà», ja que les activitats que feien eren necessàries en el ací i el ara. Si es tenien fam caçaven, si tenien sed bevien...no passava gaire temps entre el desig i l'acció. No planejaven massa el futur, més bé vivien en el present. El psicòleg terapèutic Kalman Glantz diu «la vagància es va fer possible quan es va començar a planejar el futur»

Aleshores pot concloure's que la mandra va nàixer quan el ser humà va començar a fer preparacions fora d'un present. Aquells que no veuen útil fer una activitat que beneficie en un futur seran els anomenats «vagos» per els altres.

> Hipòtesis científica

Una investigació realitzada per el científic Gregory Steinberg (professor associat al Departament de medicina de la Universitat de McMaster, Canadà) hipotetiza que la mandra té a veure amb 2 gens que controlen la activitat de la proteïna AMPK.

La proteïna AMPK actua quan fem activitat física i contribueix a aportar nutrients i oxigen a les cèl·lules musculars. Aleshores quan realitzem alguna activitat aeròbica, els nivells de mitocòndria en els músculs s'incrementen notablement i si deixen de fer exercici durant un temps passa el contrari, i la concentració d'aquest component es redueix.

La conclusió a la que arribaren aquests investigadors fou: «si es disminueix l'activitat física, reduirem els nivells de mitocòndries en els nostres músculs i farem que cada vegada més ens coste fer exercicis» Açò concorda en el que hem experimentat moltes vegades: quan deixem de fer cap cosa, després tornar a ficar-se en consta molt més, i a la típica expressió «quan menys fem menys ganes tenim de fer cap cosa»

> Hipòtesis psicològica

La mandra es dona quan es focalitzem i s'obliguem a realitzar una activitat determinada (la figura -necessitat- elegida per la nostra «funció Jo», de entre totes les figures possibles que es situen en el nostre fons, és molt difusa i té poca força. És a dir, quan pensem que volen i necessitem una determinada cosa però realment allò que pensem no és el que més necessitem ni desitgem. ) Quan açò ens passa perdem tota la creativitat i espontaneïtat del moment present, callem aquests aspectes i per això la activitat ens resulta més pesada, més penosa, ens entra la apatia i la mandra. És un fenomen psicològic molt paregut al que ens passa quan estem avorrits.

Si ens permetem sentir aquesta apatia sense auto castigar-se per sentir-la (la mantra és un dels 7 pecats capitals i provoquen sentiments de culpa en nosaltres mateixa) i s'obrim a totes les altres possibilitats del entorn sense aïllar-mos, potser trobem alguna activitat més plaent, més creativa i que vaja més acord amb nosaltres mateixa. Buscar alguna activitat més creativa no implica abandonar les nostres responsabilitats, sinó en com realitzar-les d'una forma que ens siga més vàlida i que nos ens mate la nostra energia. (Activar la funció Personalitat, veure els recursos en els que podem comptar per a portar a terme les activitats d'una forma menys enutjosa)

Possibles formes per a portar a terme alguna cosa que ens done mandra:

- Buscar acompanyament d'altres persones (sempre és més fàcil si anem al gimnàs acompanyats que assoles, és més fàcil fer una dieta quan la resta de persones ens acompanyen)

- Comunicar allò que ens passa ens els demés per a trobar una empatia que ens ajude a sortir de la problemàtica en la que ens veiem.

- Buscar un lloc que ens siga més còmode per a realitzar la activitat (a l'hora d'estudiar ens potser més fàcil contar en altres persones i en un lloc com per exemple una biblioteca que estar assoles a casa sense relacionar-mos en ningú).

- Ficar-se metes a curt plaç que ens facin arribar poc a poc a la realització de la tasca de forma completa. (Deixar de fumar poc a poc, disminuint la quantitat de cigarrets poc a poc, així anirem guanyant més confiança i més seguretat)

Factors que afavoreixen l'aparició de la mandra:

- Quan sentim que no tenim les capacitats per a aconseguir alguna cosa

- Una baixa autoestima i unes autoexigències o exigències del entorn massa elevades

- Inseguretat en un mateixa i en les pròpies habilitats

- Falta de confiança en nosaltres mateixa i sentir que les persones del nostre entorn tampoc confien en nosaltres (és més fàcil acabar una carrera si nosaltres pensem que podem i els demés també pensen que podem, si per als demés és impossible que ho aconseguim nosaltres també ho pensarem de nosaltres).

- Sentir que els resultats estan molt lluny i no arriben mai. Açò ens passa quan estem capficats en el resultat i no gaudim de la tasca en sí ni en el camí per a aconseguir-ho

- Quan la nostra tolerància a la frustració és baixa, aleshores cap a qualsevol mínim obstacle tirem la tovalla.

El important és permetre sentir allò que volem i com volem fer-ho. «La base de la realització de qualsevol activitat és sentir que tenim les capacitats, que tenim els recursos i el talent per a desenvolupar-la.»

Llegir 814 vegades

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.