Divendres, 01 Gener 2016 17:57

Síndrome de Peter Pan

Escrit per 
Valorar aquest article
(0 vots)

Per començar el any, escric aquest article per a parlar de la importància de créixer i d’avançar en la vida. Pensant sobre el canvis, pensant sobre les novetats, en com sostenir les pors, com sostenir les incerteses, m’ha vingut al cap parlar del Síndrome de Peter Pan.

Síndrome de Peter Pan

Aquest terme va ser utilitzat per el psicòleg Dan Kiley, per a descriure certs aspectes comuns a persones que no volen deixar de ser xiquets, o persones que no poden deixar de ser fills per a convertir-se en pares. És aplicat a pacients del sexe masculí, que presenten una personalitat narcisista e immadura. Mentre la persona creix, la seua percepció interna del jo, roman intacta.

Aquest síndrome naix del estil del vincle que ha aprés en les seues primeres relacions vitals. Depèn del tipus de vincle que haja hi hagut en la seua infància. Les persones tenim necessitats vitals com dormir, menjar, afecte; d’adults em après a satisfer aquestes necessitats, però quan venim al món són els pares els que satisfan aquestes necessitats que tenim ja que nosaltres encara no som autònoms. Si aquestes necessitats no són cobertes és crea una fixació, la persona no aconsegueix eixir de la seua etapa infantil. Es formen des de el naixement en un estil de vincle evitatiu o dependent.

El estil evitatiu impedeix que les persones que tenen aquesta forma de vincular-se es comprometin en les relacions, no creen relacions afectives fortes, eviten el contacte i solen patir problemes de soledat i aïllament. De vegades ens trobem amb persones que tenen al seu voltant a moltes persones però en cap han establert una relació d’intimitat, poden ser persones que tenen molts “col·legues” però poques amistats reals profundes. Al no crear vincles forts tampoc estableixen relacions de parella duradores i compromeses. Van d’ací cap allà, tenen relacions esporàdiques però no es comprometen amb cap persona.

El estil dependent són persones que no poden sostenir-se per si mateixa, que no saben quines són les seues necessitats i volen ser cuidades per els demés. No poden fer-se càrrec dels seus propis sentiments com tampoc dels sentiments dels demés. Son persones que tenen una gran por de sentir-se abandonades i tenen una gran necessitat de desitjabilitat social, necessiten molt dels afectes dels demés, de la valoració dels demés, que els demés els aporten seguretat, ja que ells mateixa no tenen aquesta valoració per ells mateixa, tenen una autoestima baixa i una gran inseguretat.

Característiques dels Peter Pan

  • Encara que les persones hagen arribat a una etapa adulta continuen comportant-se com a xiquets petits. 
  • Senten una gran necessitat d’atenció per part de les persones que els rodegen. 
  • No toleren la frustració i la seua actitud és de una demanda constant, volent sempre rebre el que volen però no donen ni fan res per els demés.
  • Viuen centrats en sí mateixa i no es preocupen massa per el que passa al seu voltant. Són egocèntrics.
  • No son responsables del seus actes i tendeixen a culpar als demés sobre les coses que els passen.
  • Estan sempre excusant-se inclús arriben a mentir per a eludir responsabilitats.
  • Els atrau la joventut i tenen aquesta etapa idealitzada
  • Tenen por a la soletat
  • Són persones insegures i de baixa autoestima.

Tractament des de la psicoteràpia

El eix a seguir és donar suport a la persona per a que puga donar-se compte del que està vivint i de quins obstacles es troba per a créixer i avançar. Per a això utilitzarem la nostra relació terapèutica, per a que puga viure dins la teràpia allò que viu fora.

Concretament des de la teràpia Gestalt parlem del concepte d’EGOSTIME. Aquest concepte fa referència al mecanisme d’interrupció de contacte que es crear en la experiència en la frontera entre el organisme i el entorn. El que vol dir és, un organisme (individu, persona) té una necessitat que té que satisfer, per a d’això té que anar al entorn (al medi en el que es troba) i veure quines possibilitats li ofereix, elegir una d’elles i assimilar-la al seu interior. Per exemple: jo necessite una abraçada (necessitat detectada), que me la pot donar una amiga, una parella, un familiar (vaig al entorn i veig les possibilitats que tinc), vull una abraçada de Laia la meua amiga que fa temps que no veig i les abraçades que ella dona són molt càlides, (he triat la possibilitat del entorn que cobria la meua necessitat ), ara es quan m’aproxime a Laia per a viure eixa abraçada. Ací es on s’estableix el contacte de la meua necessitat amb el entorn.

L'egostisme el que fa es que jo no visca aquesta última fase del contacte. Impedeix que m’entregue al meu entorn i em nodreixi d’ell. Aleshores em quede aïllada, i sense l’experiència. El egostime es sol donar en les persones amb un vincle evitatiu. Persones que no s’abandonen a l’experiència, que no surten de la seua zona de confort, persones que tenen por de pedres en el altre, persones que eviten els vincles per por a ser abandonats.

Les persones que pateixen el síndrome de Peter Pan solen utilitzar el mecanisme d’interrupció de la experiència anomenat EGOSTIME. En teràpia tractarem aquest mecanisme, i com poder reestructurar la experiència del contacte, per a que la persona puga créixer i avançar.

“En la vida tenim que aprendre a arriscar, a viure i a sortir de la nostra zona de confort”

Llegir 683 vegades

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.