Dimarts, 07 Juliol 2015 18:43

L'ansietat

Escrit per 
Valorar aquest article
(0 vots)

L'ansietat no és una malaltia psicològica. És un conjunt de símptomes que se'ns fan incontrolables. És una experiència vinculada al nostre contacte amb el nostre entorn.

Símptomes de l'ansietat

Els símptomes de l'ansietat solen ser: taquicàrdia, sensació de falta d'aire, sudoració, pensaments negatius, por a morir. Aquests símptomes solen donar-se davant situacions que sentim que ens superen, en les quals no sabem que és el que ens passa i l'ambigüitat i la incertesa creixen dins de nosaltres i perdem el control. Però quant més intentem mantenir el control sobre aquests símptomes, ells encara es fan més i més grans, i encara se'ns fa tot més incontrolable.

Motius principals que creen aquests símptomes

- Ansietat i excitació

S'entén per excitació com a l'evidència de la realitat, acompanya al contacte amb la formació figura/fons. Aquesta formació de figura/fons significa que nosaltres estem fets d'un fons (en el qual estan els nostres aprenentatges, les nostres creences, les nostres històries, les nostres idees) i a partir d'aquest fons naixen unes necessitats a satisfer. Per exemple: des del fons m'emergeixen una sèrie de sensacions (sent l'estómac buit, augmenta el meu apetit) i prenc consciència d'aquestes i les identifique com la meua necessitat de menjar (açò seria la figura)

Si aquesta excitació, aquest conjunt d'emocions i sensacions les inhibisc i les bloquege, llavors apareix l'angoixa. L'angoixa és l'excitació bloquejada, resultat de la interrupció de l'excitació del creixement creatiu.

-Ansietat i suport

Moltes vegades l'experiència figura/fons no arriba a la seua fi, a satisfer la necessitat bàsica que tenim, per la qual cosa no s'estableix el contacte amb l'entorn. Per a experimentar, per a créixer, per a viure, necessitem que les nostres experiències estiguen recolzades per l'entorn. Si el meu entorn no recolza la meua necessitat de viatjar pot ser que no arribe ni a plantejar-me viatjar. Ací el treball meu com a terapeuta no és recolzar al pacient, sinó recolzar a l'experiència, permetre que es desplegue i que el pacient entre en contacte amb les seues necessitats. Ja que no sinó entra en contacte amb elles mai les podrà satisfer.

- Ansietat i construcció d'una gestalt

Quan vivim experiències noves, apareix cert desequilibri, cert desajustament. I ací l'organisme elabora una resposta global i adaptada: global, perquè posa en joc les percepcions, propiocepcions, representacions, el pensament, l'activitat motora, etc.; adaptada, perquè la possibilitat en la frontera-contacte que s'actualitza així permet la gestió de l'esdeveniment de forma creativa i espontània. Les capacitats d'orientació i manipulació en el camp es despleguen al màxim i resisteixen a la desorganització del temps. Però hi ha vegades que aquestes capacitats estan bloquejades, desgastades o antiquades i provoquen un desajustament, fent aparèixer l'ansietat.

- Com és l'ansietat en una situació terapèutica

L'ansietat és única i diferent d'una persona a una altra, d'una experiència a una altra. Encara que els símptomes semblen els mateixos, els motius del fons no ho són. Des del treball terapèutic hem de preocupar-nos per l'experiència que està tenint el pacient, sense generalitzar està experiència i tractant de veure que punt s'està desajustant la digestió d'aquesta experiència ansiògena en el pacient.

Donar-li un marc de confiança, de seguretat perquè puga créixer de forma creativa i donar veu al que sent, a les seues emocions, sense que açò siga ansiògen per ell. Donar-li tot el suport que necessite perquè ell puga permetre's sentir el que li està succeint i li puga donar una forma i un significat d'una forma més sana.

“L'ansietat és el bloqueig de l'experiència, el bloqueig de la novetat, el bloqueig del contacte de nosaltres amb el entorn”

Llegir 809 vegades

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.