Imprimir aquesta pàgina
Diumenge, 07 Juny 2015 12:00

Estimada Por

Escrit per 
Valorar aquest article
(0 vots)

Fins ara no he sabut acostar-me a tu, però tu bé has sabut cercar-me sempre, m'he sentit molt acompanyada per tu però també has fet que sentir-me molt sola. He après amb tu a aïllar-me en molts moments en contra de la meua voluntat. No et guarde rancor encara que en molts moments el he sentit.

No sabia el que era viure sense tu, però ara ja m'he cansat. I com pots veure he dit “sabia” perquè ara ja sé viure sense tu. De fet, aquesta és la meua carta de comiat. Me'n recordaré de tu en molts moments, però ho superaré. Perquè viure sense por és l'experiència més bonica que vaig a viure.

No més “tinc por a no encaixar” (encaixar en quina i a on?) Ara por, ja no et tinc por.
No més “tinc por a fer-ho mal” (Qui em jutja? Què és el que està ben i el que està malament?) T'he agafat, por. Conec els teus ardits i ara por, ja no et tinc por.
No més “tinc por a parlar en públic” , he après que el ridícul no existeix. Por, açò està sent el teu final.

Por, et creus forta, però eres molt covard. Sempre apareixes per l'esquena, no dónes la cara, t'amagues i fas que jo m'amague. Has construït una vida a força d'enganyar-me, no m'has deixat anar passant d'etapes, no m'has deixat volar per el “que diran”, no m'has deixat tirar-me en paracaigudes, no m'has deixat lliurar-me als altres. Has matat mil vegades a la meua espontaneïtat per açò i més, ja no et vull.

Saps, por? No em va a passar res dolent, per molts gats negres que em trobe, per moltes vegades que passe per sota de bastides i per molts dimarts i 13 que vengin.

Comence a conèixer la paciència, la confiança, la seguretat que em llevaves, i tot açò és una llum que t'apaga. Vaig a brillar sota la llum del sol, sota la llum de la lluna, sota els estels. Tú em tènies molt enganxada, eres molt addictiu perquè aconsegueixes estar a tot arreu i eres incontrolable, encara que ara ja no eres cap d'aquestes coses, perquè estàs deixant d'existir en mi.

No estàs en mi, però segueixes en tota la humanitat. Què són sinó les guerres? Què són sinó les fronteres? Vivim sota la política de la por. Però a poc a poc, la gent aprendrà a anar soltant-te... temps al temps, amic.

Por, t'ho reconec: tinc por de soltar-te, eres tan gran, ocupes tant, plenes tant els meus buits, em dónes tanta protecció... però vull saber el que és viure sense tu.

Vaig a deixar arrere els atzucacs, les nits en vela, les ànsies per tenir-ho tot baix control. Vas a desaparèixer de les meues creences, de les meues emocions, del meu cos, de les meues relacions. Deixe de recolzar-me en tu, per a recolzar-me en mi.

Por, ara que et conec més et dic que et seguisc volent però d'una altra forma. Ja no som un, jo sóc jo sense tu i el teu eres tu sense mi. Necessite que seguisques alertant-me sobre els perills però d'una forma sana. Agraïsc que vingues al meu, que em tries, que m'ajudes però no em seguisques asfixiant.

Por, et reconec en mi i em reconec sense tu.

Llegir 689 vegades