I la vida no és fàcil, això ja ho sabeu. No ens han ensenyat a gestionar les nostres emocions i el sistema capitalista de consum tampoc ens ajuda a disminuir el nostre estrès, les nostres frustracions i l'ansietat constant que patim pel "estat de desig" en què sempre estem.

Per "estat de desig" em refereixo a un estat de constant demanda en el quin estem submergits i submergides. Sempre en contacte amb el que desitgem (la pregunta eterna que ens fem amb massa freqüència: però què vull? ¿I què vols?) Perquè quan sabem el que volem, anem a satisfer-ho (per exemple: menjar) i un cop satisfeta aquesta necessitat de seguida automàticament ja estem connectades i connectats amb la següent necessitat. Un exemple molt clar que sòl utilitzar en psicoteràpia: quan tornem de disfrutar d'un viatge o d'uns dies a la muntanya o de desconnexió (re-connexió) automàticament ja estem pensant en el següent viatge, en el següent destí.

Em pregunte i vos pregunte: ¿Arribem a assaborir la satisfacció de necessitats? Un altre exemple molt quotidià: acabem de menjar, de seguida pensem en el postre, vam acabar amb el postre i immediatament ja estem pensant en el següent que farem, i encara no ha acabat el dia d'avui i ja estem pensant en el dia de matí, i hem acabat recentment el mes de setembre, estem a l'octubre i ja estem pensant al novembre i fins i tot en el nadal !! ¿Només a mi em sembla una bogeria o estem realment en un "estat de desig" constant que ens porta a una insatisfacció vital plena d'immediatesa i liquidesa?

Reconnectar i vos convide a que reconecteu a assaborir cada un dels moments, a permetres les "sobretaules" en tot el que feu, permetre-estar a l'octubre i no en Nadal, perquè quan arribin les festes de Nadal aneu a estar en falles i ja gairebé una altra vegada a l'estiu quan aquest últim ha passat fa molt poc.

"El lloc és aquí, el temps és ara, ara i aquí, aquí i ara"